divendres, 29 de gener del 2010

Costumari belga

Els comités acostumen a obrir investigacions sobre fets òbvis com podrien ser
cops de colze made in CR9 coses axins, enmig de llargs sospirs incrèduls i un poc apàtics,
i fan llargues i tedioses trobades per establir finalment, i com és supernatural,
una decisió judicial i/o altres que el clergat i el poble pla han trobat evidents
sense necessitat d'un replay - slow motion.

Algun emperador rabí va decidir un bon dia ningú ho ha dit però fa bon dia
que això seria un comité d'experts, i que aqui no hi entra qualsevol,
es prega un word amb els mèrits, estudis i direcció fiscal i tal pasqual.
Tot plegat, éS-NIF, no creuen?

Què nava dir?

Després de les olivetes i tot plegat, s'ajeuen a fer el pícnic amb el pitet sobre una estovalla de quadres vermells i blancs y se sientan a ver pasar el tiempo-el chá chá chá del tren.


Però un d'ells, absort (i segurament inflat a punt de gla) va divagar,
i la resta el va titllar d'escòria, i va expirar.

En pleno exilio, es va ajaure sota una figuera,
i el pensament mandrós el va portar a reflexionar
sobre escenes banals habituals del costumari belga, a saber:

-Un dimarts qualsevol a la nit, el matrimoni Hussein abans d'agafar el son.
Escolta'm que faràs demà? invadir Mesopotàmia, alguna execució mediàtica?
Recorda't d'anar a comprar pa abans que tanquin, merdes així.

-La Madonna estressada perquè el nano no li menja la tetilla i arribarà tard al cole.
Les enormes distàncies entre el menjador i les habitacions filials,
li fan planejar-se la construcció d'algun tipus d'ascensor-alfombra.

-El Bin Laden cascant-se-la amb una Private del 82, etc

dimarts, 26 de gener del 2010

MARUJEO 2.0

Si una cosa ha canviat en el maruejo actualment, es pot sintetitzar amb una sola frase.
Abans, quedaves amb un col.lega i t'explicava com va conèixer una churri, i normalment, hom preguntava 2 coses, a saber: com és la tia, i amb qui va.

En ple frenesí de les distàncies curtes, ara és ben fàcil.
Només se li ha de dir al colega que t'enviï el link del seu facebook pel messenger.

En acabat, un dels 2 (punt zero) acostuma a obrir el youporn, i santes pasques.

dimecres, 20 de gener del 2010

Ramoncín, el pollo (frito) a 60 euros el gram

Acostumat a les ofertes telefòniques d'accent latin king,
avui va i truquen i ja directament fills de puta etc...
i es veu que era una iaia que preguntava per la Maria Dolors.

Llavorens li ha donat un espasme, i es veu que en Quentin Tarantino en vol fer un remake,
i jo li he dit que em pagui en negre i m'ha enviat en Samuel L. Jackson.

dilluns, 11 de gener del 2010

Strangers in the night, no-niaro-niaro...

Està clar que sóc pro-vietnamita, menos a les pelis: Mentre miro "La chaqueta metálica" o "Platoon", sóc totalment redneck, i fins i tot nigga. Al tajo:

Se m'ha acudit una tàctica militar brutal per sorprendre trinxeres vietnamites en mitad de la nossshe. Formes un mini esquadron d'èlit de 5-6 tios sortits de les pitjors barriades i suburbis d'Spain, pastilleros i/o farloperos, i els atipes d'arts marcials i meditació i els envies a Corea.

Un cop al tajo, els deixes sense droga fins que no requereixis de la seva presència en combat.

Un cop arribat el moment clau, els fots dormir de dia, i els lleves en pleno crépusculo.
Els enxufes de Red Bull i cocaïna pura, i els envies a conquerir els típics bunkers malparits des d'on una puta metralleta et rebenta 3 esquadrons en cosa de 20 minutets.

Per 4 xavos tens un mini esquadró ultra eficaç, i com a teràpia motivacional per a la resta de tropes, no tiene parangón alguno. A partir d'aqui, viva Méjico cabrones i blep blep blep...