dilluns, 27 de juliol del 2009

La pluma vence a la espada (o algo axins)

Cambrera ultra mega potens

- Hola, porteu els dallonsis del xupito gratis?

Nosantrus

- Per supuestímo (preciosa)

Cambrera ultra mega potens però a més a més guapa de ser maca i no pornstar -

És que paguen a mig euru el cartró!
Ah, i també tenim un bluetooth conectat a un proyéctor rayo láser per enviar fotos xulis.
Envieu algo.

Nosantrus

- Per supuestímo (preciosa)

Girem lleugerament la closca en direcció al prójecter. Jetos, ego-fotos, culs, LO TÍPIC...

Nosantrus

- Ok, it's interesting, beibah...

Tot seguit, per a hilaritat dels presents,
vam enviar lo següent al super-prójecter de fotos de noche gente guapa (?¿) :

Naturalment,
a mig presenciar la última estavem enfilant la porta de sortida amb pseudo-xuleria.

dimecres, 15 de juliol del 2009

L'equilibrisme de l'amor sobtat

Patada al cap del cul, al cul del carrer, el carrer de bòlit, el carrer de cap a la vida,
deixant-se xuclar per una claveguera sorda, res d'alfombres.

És la història de cada dia:

un carrer contorsionant, un carrer ensumant aromes,
un carrer que suspira per un glop de vida,
un cantautor coix que regala flores de papel en un dedal en un mantel
a una xurri que delira en bicicleta. (multa del copón)

Un carrer moix de pluja clement de primavera, un carrer desfet de xafogor.

Un cantautor borni amb mal d'esquena. Una nena tripi que s'autoregateja.

Un cor de gats que molen mentre miolen.

Una escapada abrupta en busca de la guspira de l'amor sobtat, fórmula mai trobada...
Ja em diràs... només ens faltaria un robot-amor per acabar d'afligir-nos dia si, dia també.

La nena s'auto-regateja i un trobador s'escapa en busca de l'amor abrupte,
la fórmula impossible de la guspira inimitable.

S'escapa tot resseguint un llavi-sanefa tort d'incandescència i hilaritat,
un llavi mossegat de refilón, una carícia lleugera, tacada de glop de suro,

de foscor a la resquemor,
la dança de la lluvia en plan afro-beat,
ja em diràs qui ho hagués dit
(no fa pas gaire...)


divendres, 10 de juliol del 2009

No el tiris, (pato) dóna'l

- Posem per cas, o sigui, aviam...
En una època on els polítics es posen paternals d'una manera post-progre dissecada bastant imbècil, ens queda un últim reducte de llibertat, una última guspira d'elixir vital:
Les palles.

Ningú, ni tan sols una nòvia gelosa, es podria posar farruca amb el tema. Podria discutir-ne la forma (que si penses en tal, que si Megaporn etc...), però no podria prohibir-nos-les-hi-en!

Per aquesta mateixa regla de 3, ara més que mai, les manoles adquireixen un sabor gloriós, lleugerament èpic, com de barnís aromàtic d'un dia a dia cansadot, núvols tèrbols, etc...
avui ha plogut un huevo per ser juliol. Ha fotut un parell de trons que casi se'm desternillen les ulleres, cul.lèga...

-Ya ves... però jo crec, sincerament, que pallejar-te de'n tant en tant, vale...
Però cada dia un parell o 3 de cops, ÉS UNA MICA EGOÏSTA...

diumenge, 5 de juliol del 2009

Answer me, Sharon

En algun lloc de l'epidermis, un dissabte a la nit, in the discotheque:


- Ei, què tal?

- Bé.

- I què, TOT BÉ?

- Bueno, vaig un pèl coix, i noto certes inclinacions homosexuals els dimarts al capvespre
quan despunta el nenúfar silvestre.
A part d'això............ AH SI, bueno... l'altre dia me mare es va suïcidar...

- Dios, la meva també, VAYA CASUALITAT.
.